(un)protected

Para estructurar esta breve radiografía de los efectos de la crisis humanitaria siria en el Líbano, es necesario analizar, primero, la respuesta político-institucional de las élites libanesas. Seguidamente, abordar el cambio de paradigma que supuso la entrada en vigor, a principios de 2015, de una serie de medidas restrictivas respecto al paso fronterizo y acogida de los refugiados sirios.

L’actual crisi de refugiats s'insereix en el context dels nous conflictes asimètrics que venen caracteritzant la postguerra freda i de les seves conseqüències. Analitzar  la crisi de refugiats requereix realitzar un seguiment dels conflictes armats que tenen lloc en els principals països d'origen.

Gairebé setanta anys després de la Nakba, la catàstrofe, com és conegut l'inici de la guerra àrab-israeliana de 1948, més de 5.5 milions de refugiats de Palestina, segueixen vivint en condicions de apàtrides en molts països de la regió, i en total dos terços dels més de 10 milions de palestins, són refugiats sense possibilitat de tornar aquí on van néixer, ells, els seus pares o els seus avis.

Afganistan és un antic conflicte no resolt. Es va enfrontar a l’ordre colonial del segle xix fins a obtenir la independència britànica el 1919.

En el moment en què s'acaba de signar l'acord entre l'EU i Turquia sobre els refugiats sirians i quan ja estem tan tristament acostumats a les imatges terribles procedents de les fronteres gregues  i d'arribar gairebé a pensar que estem davant d'una situació d'emergència humanitària permanent i en certa mesura inexorable, cal fer un pas enrere i aplicar a la lectura de la situació una mirada mé