Els conflictes armats que estan patint les poblacions de diferents països de l’Orient Mitjà han desencadenat una crisi de desplaçaments forçosos d’unes dimensions tan grans que està afectant significativament els països limítrofs, sacsejant-ne la pròpia fràgil estabilitat. Aquesta crisi també ha arribat, en menor mesura, a les portes de la Unió Europea, que ha reaccionat en bona mesura tancant les seves fronteres a l’arribada dels exiliats i activant unes polítiques de seguretat que han contribuït a avivar la crisi humanitària. Es tracta d’una reacció que desperta alarmes en el sentit que posa en qüestió els propis pilars de la Unió, basats en el respecte dels drets humans i del dret internacional.
Les polítiques de la UE són en part el mirall de manifestacions xenòfobes que es van repetint i ampliant en diferents punts d’Europa. Tanmateix en aquesta mateixa Europa també són nombroses les respostes ciutadanes solidàries, l’activació de xarxes socials en defensa dels drets de les persones refugiades i la posada en marxa d’iniciatives no-governamentals de rescat i d’acollida.
PROGRAMA JORNADA I SEMINARI
17 OCTUBRE
Aula Magna. Facultat Geografia Història. Universitat de Barcelona.
9.30h: Benvinguda a càrrec de Xavier Masllorens, president de l’ICIP i Andreu
Mayayo, director del CEHI.
10.00h: Conflictes i refugiats a l’Orient Mitjà.
Ignacio Álvarez-Ossorio, professor d’Estudis Àrabs i Islàmics a la
Universitat d’Alacant
11.15h: L’ascens de l’extrema dreta i l’amenaça de la islamofòbia.
Antoni Segura, catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de
Barcelona.
12.30h: Pausa
12.45h: Dilemes i problemes de la UE davant la crisi dels refugiats
Pere Vilanova, catedràtic de Ciència Política i de l’Administració,
Universitat de Barcelona.
14.00h: Dinar
16.30h: Xarxes d’acollida als refugiats: reptes i oportunitats.
Marc Andreu, Acció Solidària i Logística
Una representant de Barcelona – Ciutat Refugi
Paula Farias, Responsable de Operacions pel Mediterráni Metges sense Fronteres
Taula rodona conduïda per Manel Vila, director general de Cooperació al
Desenvolupament, Generalitat de Catalunya.
18.00h: Cloenda a càrrec de Tica Font, directora de l’ICIP.
Entrada lliure.
Inscripció prèvia a activitats.icip@gencat.cat.
18 OCTUBRE
Aula 401. Facultat Geografia Història. Universitat de Barcelona.
SEMINARI: Conflictes armats i refugiats al s. XXI. Estudi de casos. Projecte R-ICIP.
16:30h Conferència:
Conflictes Armats i refugiats al s. XXI. Antoni Segura.
Presentació projecte:
(Un)protected. Acció humanitària i protecció dels refugiats als conflictes armats. Òscar Monterde.
17:15h Pausa
17:30h Estudi de casos i debat.
Els Conflictes d’Afganistan, Palestina i Síria.
Carme Roure, Oscar Monterde, Paola Lo Cascio, Albert Charara.
L’informe anual de ACNUR xifrava que a finals de 2015 hi havia 65,3 milions de persones desplaçades de forma forçada, 1 de cada 113 persones al món. L’ACNUR distingeix entre aquests, els sol·licitants d’asil, és a dir les persones en busca de protecció fóra del seu país, els desplaçats interns, és a dir les persones que fugint d’una amenaça s’han vist obligades a canviar de lloc dins del seu propi país, i els refugiats, és a dir les persones que han perdut la protecció del seu país, s’han vist obligades a abandonar-lo i tornar-hi significa un risc per a les seves vides. Entre el 2014 i el 2015 la xifra dels desplaçats forçosos es va incrementar en 5,8 milions de persones, de manera que en un any 24 persones per minut van ser obligades a fugir de les seves llars en busca d’asil i protecció en altres indrets. Són segons ACNUR el cost humà de la guerra o el resultat d’un món en guerra.
La crisi humanitària dels refugiats es troba per tant dins del context dels nous conflictes asimètrics que han vingut caracteritzant la postguerra freda i les seves conseqüències, l’Orient Mitjà es avui un dels epicentre d’aquesta crisi. Els conflictes de la regió s’han anat configurant com a conflictes enquistats de llarga duració amb conseqüències terribles per a la població civil. Afganistan, Síria, l’Iraq es troben entre els 10 països d’on surten avui la gran majoria dels refugiats.
La gran majoria dels refugiats es concentren als països limítrofs molts d’ells són països amb estàndards de vida molt baixos i amb un baix índex de desenvolupament humà i que per tant disposen de molts pocs recursos per fer-hi front, sumat sovint a un risc de desestabilització regional i contagi de la conflictivitat.
En aquest context Europa ha provocat una nova crisi humanitària a les seves fronteres. La inexistència de vies segures i la manca de voluntat política per l’acollida dels refugiats ha posat en crisi tanmateix el dret internacional dels Drets Humans i el Dret Humanitari Internacional. Les polítiques securitàries i de fronteres que ha vingut desenvolupant la UE enfront als processos migratoris, s’han aplicat per fer front a la crisi humanitària dels refugiats i en contradicció no només amb la normativa internacional sinó també amb els propis principis fonamentals de la unió política.
Les polítiques de la Unió Europea son el resultat d’una reacció conservadora dins de la Unió Europea que es tradueix en un ascens de la ultradreta i a les polítiques discriminatòries i xenòfobes, on la islamofòbia pren forma d’amenaça principal contra les llibertats i la igualtat entre els habitants de la regió.
Tanmateix, la reacció conservadora contrasta amb una resposta social activa, que en defensa dels Drets Humans dur a terme accions de rescat i d’acollida. Una xarxa d’institucions locals, organitzacions socials i ciutadania que desenvolupa al marge i contra la inoperància dels Estats, una resposta basada en la igualtat i la dignitat de les persones.
L’Institut Català Internacional per la Pau i el Centre d’Estudis Històrics Internacionals organitzen una jornada que pretén analitzar l’anomenada crisi dels refugiats combinant les mirades d’experts amb les experiències d’institucions, organitzacions socials i de ciutadania organitzada des de una visió global i amb la perspectiva històrica i l’anàlisi de conflictes pròpies del CEHI i l’ICIP.
L’objectiu de la jornada es així aportar noves perspectives a l’anàlisi de la qüestió dels refugiats posant el focus als conflictes i la situació dels refugiats a l’Orient Mitjà, a les polítiques de la Unió Europea i a les reaccions polítiques i socials.
A més a més el CEHI dins del projecte de recerca R-ICIP sobre refugiats i conflictes complementa la jornada amb un seminari que posa la mirada sobre tres conflictes, el de l’Afganistan, el de Palestina i el de Síria, per tal d’analitzar la crisi de refugiats i les respostes de l’acció humanitària en cada cas, amb l’objectiu d’analitzar i comparar processos, reptes i amenaces en l’acció humanitària i la protecció als refugiats en el context dels nous conflictes armats.
